La riera de St. Medir està situada a Collserola. En el mapa podeu veure el tram de la riera que nosaltres hem estudiat i com passa pel costat del camí de St. Medir.
La major part de la riera està envoltada de fauna i flora. En la part final, arribant a Sant Cugat, com que la riera està seca i l’aigua ja no hi circula la volen fer subterrània. Creiem que aquest projecte podria malmetre la fauna que s’hi troba al voltant de la riera.
Per fer el nostre treball de camp hem fet entrevistes a la gent que hi passeja per la zona i aquests han estat els resultats:
1. Saps com es diu la riera?
2. Quan plou veus la riera plena?
3. Veus la gent llençant deixalles?
4. Veus molta fauna?
FAUNALa fauna de St. Medir és molt variada i al ser un parc protegit, és prohibit caçar animals perquè per culpa de la caça han anat disminuint.
Els canvis ecològics que ha sofert la riera i l’entorn han afectat a la fauna i a la vegetació.
Aquestes han estat les nostres descobertes:
- No hi ha animals que viuen a l'aigua que abans sí que hi eren, com la granota, els peixos o fins i tot ja no hi ha tants mosquits. Ara ja no tenen l'hàbitat adequat per fer-hi els nius i per viure-hi.
- Animals com els porcs senglars han anat a la ciutat per trobar menjar perquè a St. Medir doncs no hi ha l'aliment que necessiten. Cada vegada és més freqüent que baixin a la ciutat per intentar trobar menjar.
- Nosaltres mateixos els hem vist a prop de l’estació de Les Planes.
Ara bé, malgrat l’ humanització del Parc i de la riera de St. Medir sabem que hi ha: porcs senglars, toixons, papallones, astors, xoriguers, rossinyols bords, pit-roigs…
Hem preguntat a la gent que hi passeja pel Parc quins són els animals que han vist alguna vegada i ens han dit: conills, esquirols, perdius i llebres.
VEGETACIÓ
En el treball de camp hem observat que tots els arbres de l'inici de la riera estan secs per falta d'aigua. El tros de riera que passa per la zona de Can Borrell està més viva, i sinó fos per la pluja, molts arbres estarien morts perquè no tindrien el que necessiten per viure (sol, aigua...).
Tot i que no hi ha aigua a la riera, moltes canyes encara viuen, però hi ha algunes que han caigut pel vent i les pluges.
Ara volem comentar un pi molt especial per la gent de Sant Cugat.
El Pi d'en Xandri és un pi pinyoner i té més de 230 anys. Fa 23 m. d'alçada. El 1997 una colla de joves van intentar tallar-lo i calar-hi foc, però aquest acte va fracassar. Gràcies això ara el Pi d'en Xandri està molt bé de salut. Als darrers anys va ser un símbol d'identitat. El pi d'en Xandri ha sofert l'impacte humà més gran i important de St. Medir. La vegetació al voltant de la riera és molt variada i es poden distingir alzines, roures, pins, canyes. Podeu consultar les fitxes que han preparat els nostres companys en el mateix bloc.
En la imatge anterior es pot veure com el humans han intentat tallar i fer malbé els arbres.
IMPACTE HUMÀ
A Sant Medir vam veure forces mostres d'impacte humà. Mireu aquestes imatges:
- Una cosa petita com una llauna que algú ha tirat, podria fer que un incendi petit acabés sent molt gran.
- En aquesta imatge hi ha una capsa que la vam trobar tirada al mig de la riera seca.
BIBLIOGRAFIA
La resta d'informació l'hem trobat anant a la riera i informant-nos amb els cartells.
AUTORES: Mireia, Mar i Júlia
AUTORES: Mireia, Mar i Júlia